El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar al capdamunt de la paret.
- Via: Badalona
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
-
- Primera tirada
-
- Acabant el L-1
-
- Segona tirada
-
- Via Badalona
L1(V+)
La primera tirada és sens dubte la més interessant de la via. Sortim placa amunt fins que arribem a una savina que ens barra el pas, la superem per la dreta i enfilem una bona placa que es va posant vertical. De seguida agafarem una fissura que ens ajudarà a progressar combinant-la amb passos a la placa, segons convingui. A la part superior de la tirada la via marxa cap a l’esquerra per anar a buscar una panxa que superem amb facilitat gràcies a franques preses de mans; la reunió es troba tot seguit. 45 metres.
L2(V)
Iniciem la segona tirada per una placa inclinada. després d’uns pocs metres la via obliqua a l’esquerra i per terreny terrós i brut arribem fins una nova placa vertical. Ens ajudem els primers metres amb uns passos de diedre per de seguida passar a la placa, amb presa sòlida i assegurances properes fins arribar a la reunió. 35 metres.
L3(IV)
Avancem uns metres per un esperonet fàcil amb bona roca. Arribem a una peita lleixa i encarem un darrer tram vertical, fàcil i un xic trencat fins la reunió. 20 metres.
Descens:
Rapelant per la via.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada, amb una part central prou mantinguda.
- Possible combinar amb altres vies properes per aprofitar la jornada.
El que no m’ha agradat tant:
- Els bosquets penjats li treuen qualsevol ambient.
- La via va de més a menys.